viure més i viure millor

LES MALALTIES

Malalties infeccioses
Són les malalties transmissibles que afecten amb major freqüència als humans. Són la primera causa de mort en el món.Són molt més freqüents en els països en via de desenrotllament on a més resulten molt més greus.
En els països desenrotllats la seua freqüència és menor i les bones condicions d'higiene junt amb la disponibilitat de medicaments per a tractar-les fan que resulten menys perilloses i que produïsquen un nombre menor de morts que en els països pobres.
La facilitat amb què es poden contagiar va donar lloc en l'antiguitat a les grans epidèmies amb elevada mortalitat i algunes, com la grip, encara hui poden produir l'afectació de grans grups de població.

Malalties infeccioses
La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) que produïx la síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA) és la malatia més famosa i universal.
Les vacunas i els antibiòtics han fet que la mortalitat per malalties infeccioses haja disminuït de forma notable al llarg de la segona mitat del segle XX.
En els països desenrotllats han aparegut malaties produïdes per gèrmens oportunistes perquè infecten pacients amb la immunitat deprimida. Alguns gèrmens s'han convertit en resistents als antibiòtics
En 2006 van viatjar amb avió 2100 milions de passatgers; un brot o epidèmia en qualsevol lloc del món pot convertir-se en poques hores en una amenaça en qualsevol altre punt del planeta. Des dels anys setanta, s'han identificat noves malalties i hui en dia hi ha almenys 40 malalties que es desconeixien una generació arrere.
Les malalties infeccioses són causades per microorganismes als també anomenem gèrmens patògens. Hi ha tres tipus: bacteris, agents amb estructura eucariota i virus.
BACTERIS
Gèrmens unicel·lulars que es multipliquen ràpidament sense mitosi. Les cèl·lules bacterianes no tenen nucli i tenen només cromosoma que és una llarga molècula de ADN plegada sobre si mateixa. A més de la membrana cel·lular típica posseïxen una estructura externa rígida, anomenada paret, que els conferix forma i els permet viure en mitjans amb osmolaridad molt superior a la de l'interior del bacteri. Poden alliberar substàncies químiques (toxines) que contribuïxen a causar la malaltia.
FONGS, PROTOZOUS, CUCS I ARTRÒPODES
Formats per diverses cèl·lules eucariotes, molt més evolucionades que les procariotes. Disposen de nucli ben definit amb diversos cromosomes que contenen el material genètic, tenen aparato de Golgi, mitocondries, ribosomes i altres orgànuls cel·lulars
Els fongs pertanyen al regne vegetal. Les sues infeccions es coneixen com a micosi
Els protozous no tenen paret. Els cucs, helmints o cucs són organismes pluricel·lulars, alguns de grandària considerable i tenen órganos ben diferenciats
Els artròpodes inclouen una gran varietat d'espècies, des del punt de vista mèdic tenen interés sobretot com a vectors (transportadors) d'altres microorganismes.
Les malalties produïdes per cucs i artròpodes se'ls anomena infestacions .

VIRUS
Elements de grandària molt xicotet, generalment només són visibles amb microscopi electrònic. no estan organitzades com a cèl·lules. Conté material genètic que pot ser ADN o ARN però mai ambdós. No tenen mecanismes propis per a produir energia o multiplicar-se. Són paràsits cel·lulars que usen la maquinària de la cèl·lula que infecten per a sintetitzar les estructures víriques i multiplicar-se.

Perquè un ser humà patisca una malaltia infecciosa és necessari que es donen una sèrie de circumstàncies que es descriuen a continuació:
1) Existència d'una font d'infecció en què els gèrmens puguen viure. Estes fonts anomenades també reservoris poden estar en la terra, les aigües o en els animals, incloent els humans.
2) Propagació de la infecció, és el pas des de la font o reservori d'infecció al ser viu que emmalaltirà (hoste). Pot ser exògena, des de l'exterior del malalt, o autògena, des del propi malalt.
L'exògena pot ser directa i indirecta:
És directa quan els gèrmens arriben a la pell o mucoses per contacte. És el cas de les infeccions digestives transmeses per no llavar-se les mans després de defecar o de les de transmissió sexual per contacte de les mucoses genitals.
La transmissió indirecta es pot produir per via aèria, per l'aigua, pels aliments, per objectes inanimats o per animals. A vegades es considera que la transmissió a través de l'aire (els esternuts) és una via directa pel fet que és necessari que la font i l'infectat estiguen molt pròxims però eixa consideració és errònia.

Penetració dels microorganismes en el ser humà.
Es produïx a través de les anomenades portes d'entrada. Les principals són: la pell, les vies respiratòries, el tub digestiu, l'faringe, les vies genitourinàries, la penetració directa per injeccions etc.
Una vegada que l'agent infecciós penetra en l'organisme es produïx una reacció defensiva d'este mitjançant la producció d'anticossos i la posada en marxa de la immunitat cel·lular. El germen s'adherix a les cèl·lules i es multiplica donant lloc a la lesió local o primària, freqüentment allibera toxines que contribuïxen a produir els símptomes de la malaltia.
Posteriorment la infecció es dissemina i generalitza bé a través de la sang o d'altres teixits i dóna lloc als símptomes que són molt variats. Un dels més freqüents és la febra acompanyada de sensació de postració, debilitat i pèrdua de la gana

Les infeccions poden previndre's per mitjà de l'ús de vacunes, una higiene adequada i alguns medicaments. Una vegada adquirida una infecció ha de tractar-se amb medicaments: els antibiòtics per a les infeccions bacterianes, els antivírics per a les produïdes per virus i els antifúngics per a les produïdes per fongs.
Desgraciadament no disposem de tractament eficaç per a totes les malalties infeccioses. En el cas de les bacterianes disposem de molts antibiòtics però l'aparició de resistències complica la situació.
Quant als antivírics, hi ha pocs fàrmacs eficaços. L'aciclovir i els seus derivats s'utilitzen per a tractar els virus del tipus herpes i el citomegalovirus i hi ha distintes possibilitats d'abordar la infecció per VIH però cap és curativa.
Per al tractament de les parasitosis es disposa d'alguns medicaments però la major part d'ells són antics i amb nombrosos efectes adversos. Al tractar-se de malalties poques comunes en els països desenrotllats s'investiga poc sobre elles.

COMENTARI DE TEXT
Llegir el text que s'adjunta del diari el País 13/11/2008 sobre un informe de la Organització Mundial de la Salut (OMS).
Respondre a les preguntes següents:
¿Es pot afirmar que la salut és una qüestió sobretot biològica? Perquè?
¿Els països més rics tenen millor sanitat?
Comenta la taula d'esperança de vida en homes
Perquè la gent no menja dieta més sana com la mediterrànea?
¿Hi ha alguna relació entre melalties mentals i tipus de contracte?
Mira la corba d'esperança de vida en Àfrica. L'any 1985 té un màxim. Intenta explicar-ho.