viure més i millor4

El tratament de les malalties . L'ús racional dels medicaments. La investigació biomèdica i les patents.
Este tema tracta diferents aspectes relacionats amb la salut i el tractament de les malalties. El primer punt aborda l'ús racional de medicaments, un concepte creat per l'OMS i que inclou diferents aspectes sobre l'ús correcte dels medicaments
En el segon punt es parla dels trasplantaments, els pacients que patixen algunes malalties necessiten ser sotmesos a intervencions quirúrgiques i inclús requerir un trasplantament, és a dir que un órgano malalt siga substituït per un altre sa procedent d'un donant.
El tercer i Quart punt tracten de la investigació biomèdica, imprescindible per al desenrotllament de la ciència, i de les patents ja que els medicaments estan protegits per elles igual que altres productes obtingutEl tratament de les malalties . L'ús racional dels medicaments. La investigació biomèdica i les patents.
Este tema tracta diferents aspectes relacionats amb la salut i el tractament de les malalties. El primer punt aborda l'ús racional de medicaments, un concepte creat per l'OMS i que inclou diferents aspectes sobre l'ús correcte dels medicaments
En el segon punt es parla dels trasplantaments, els pacients que patixen algunes malalties necessiten ser sotmesos a intervencions quirúrgiques i inclús requerir un trasplantament, és a dir que un órgano malalt siga substituït per un altre sa procedent d'un donant.
El tercer i Quart punt tracten de la investigació biomèdica, imprescindible per al desenrotllament de la ciència, i de les patents ja que els medicaments estan protegits per elles igual que altres productes obtinguts com resultat de la investigació.

Fàrmacs i medicaments
Fàrmac: Substància capaç de modificar les funcions biològiques
Medicament: Fàrmac preparat per a la seua administració als sers vius
Origen dels fàrmacs: Animal, vegetal, mineral, síntesi química o biotecnologia
Composició dels medicaments: Fàrmac o principi actiu + excipients
Els medicaments tal com els coneixem hui, presentats en envasos i fabricats de forma industrial, tenen poc més de 50 anys. Fins mitjan del segle XX, els farmacèutics preparaven els medicaments per a cada pacient.


Relació entre medicaments i estat de salut
En els últims 30 anys han aparegut nombrosos fàrmacs capaços d'alleujar o de curar malalties que abans no tenien tractament i això ha fet que la població deposite en el seu ús una esperança excessiva. Això ha fet que quasi totes les consultes mèdiques acaben amb la prescripció d'un o més medicaments.
Moltes malalties humanes poden millorar i inclús curar-se sense utilitzar medicaments, per mitjà d'hàbits de vida saludables com una alimentació sana i variada o la pràctica d'exercici físic.
La introducció de mesures higièniques o d'alimentació adequades ha contribuït a la millora de la salut de la població tant o més que els medicaments.
Els països en via de desenrotllament tenen pitjor estat de salut i consumeixen menys medicaments que els desenrotllats, però a partir d'un cert nivell de consum, que a més sol anar unit a un millor desenrotllament dels sistemes sanitaris, major consum de fàrmacs no significa major salut. Els països nòrdics consumeixen menys de la mitat de medicaments que Espanya o Itàlia i, no obstant això, no tenen pitjor nivell de salut.
A partir d'un determinat nivell de desenrotllament no hi ha relació entre consum de medicaments i salut o sensació de benestar dels ciutadans.
El cost econòmic i no econòmic dels medicaments
El consum de medicaments a Espanya és elevat tant si considerem el percentatge de població que els usa, com si ho valorem en termes econòmics. Les últimes enquestes nacionals de salut demostren que al voltant de la meitat de la població, sense diferència entre sexes, és consumidora habitual de medicaments, sent major l'ús entre les persones d'edat més avançada, una mitjana de 250 euros a l'any per persona.
Segons l'Enquesta Nacional de Salut de 2003, última publicada, un 71,3% de la població espanyola percebia el seu estat de salut com bo o molt bo i un 54,6% havia consumit algun medicament en les dos setmanes anteriors a participar en l'Enquesta.
El consum de medicaments és més freqüent en les dones, les persones de major edat, en les de menor nivell d'estudis i en les que viuen en poblacions més xicotetes.
El consum de medicaments està relacionat amb la valoració subjectiva de l'estat de salut, sent major el consum quant pitjor és l'estat se salut percebut.
Despesa pública en medicaments en 2006: 10.462 milions d'euros
La utilització correcta de medicaments es basa en un diagnòstic.Cal saber quina malaltia o quina síndrome (conjunt de signes i símptomes) patix una persona per a prendre una decisió terapèutica, que pot incloure o no l'administració de medicaments. Una vegada fet el diagnòstic i decidit que el tractament ha de fer-se amb fàrmacs, se selecciona el més adequat per a la malaltia valorant el benefici que espera obtindre d'ell (millora de salut) i els riscos que es corren (possibilitat que apareguen reaccions adverses).
Des de fa anys es ve parlant de “ús racional dels medicaments”


El cost econòmic i no econòmic dels medicaments
Definició d'ús racional de medicaments: és necessari que els malalts reben els fàrmacs indicats per a la seua situació clínica, de forma adequada a les seues necessitats individuals i al menor cost per a ells i per a la societat.
Per aconseguir este objectiu és necessària la participació de diferents estaments: polítics, indústria farmacèutica, professionals sanitaris i població general.
El problema en els països industrialitzats és com seleccionar un medicament d'entre l'àmplia oferta existent, en la resta del món, i en les zones més deprimides dels propis països desenrotllats, el problema és com obtindre el medicament precís per a tractar malalties que afecten bona part de la població.

Tipus de medicaments des del punt de vista legal
El Ministeri de Sanitat classifica els medicaments segons que necessiten o no recepta mèdica per a poder ser dispensats pel farmacèutic. Els antibiòtics serien el prototip de medicament que necessita recepta mentres que la majoria dels analgèsics poden ser dispensats sense ella.
Hi ha un grup de medicaments per al tractament de símptomes lleus, anomenats “publicitaris” que no són finançats pel sistema públic i són sempre dispensats sense recepta.
Els medicaments genèrics són els que contenen fàrmacs amb la patent caducada i que poden ser fabricats i subministrats per empreses farmacèutiques diferents de la posseïdora de la patent. Tenen exactament la mateixa composició que els patentats, als que es denomina medicament de referència encara que també es coneixen com “medicaments de marca”.
Els genèrics tenen preu inferior al dels medicaments de referència, per això el seu ús respon a criteris d'estalvi. Perquè un medicament genèric siga autoritzat pel Ministeri de Sanitat ha de demostrar que és bioequivalent amb el de referència el que significa que la seua administració produïx els mateixos nivells del medicament en la sang del pacient.
L'AUTOMEDICACIÓ
Definim l'automedicació com la presa d'un medicament a fi d'alleujar un símptoma o curar una malaltia que no ha sigut prescrit per un metge per decisió pròpia o per consell de persona no qualificada.
L'automedicació hauria de fer-se exclusivament amb medicaments que poden dispensar-se sense recepta, però és un fet que també s'utilitzen sense prescripció alguns que la requerixen. L'automedicació suposa l'acceptació d'un risc a vegades elevat que hauria de fer-se exclusivament amb medicaments que poden dispensar-se sense recepta.
Aaparéixen noves formes de venda de medicaments sense control, com la venta a través d'Internet.
Els antibiòtics només han d'utilitzar-se amb recepta mèdica, però desgraciadament açò no és així, el seu ús com a automedicació és freqüent i ha donat lloc a l'aparició de microorganismes resistents que compliquen el tractament d'algunes infeccions.
el mal ús d'antibiòtics, ha conduït a una situació paradoxal en què substàncies amb un gran potencial per a resoldre problemes de salut han generat altres, inclús més greus que els que podien resoldre. L'aparició de resistències als antibiòtics, conseqüència de decisions individuals té conseqüències per a la comunitat.
L'AUTOMEDICACIÓ
Conseqüències del mal uso d'antibiòtics ? RESISTÈNCIES
Les infeccions per gèrmens resistents no responen al tractament
Es prolonga la duració del procés infecciós
Es prolonga el període en què es pot contagiar
Augmenta el nombre de complicacions i morts
Augmenten les hospitalitzacions o es prolonguen
Incrementen el gasto sanitari
Fan necessari el desenrotllament de nous farmacs
L'AUTOMEDICACIÓ
L'automedicació pot emplear-se en els anomenats símptomes menors. Es tracta de molèsties freqüents, que se solen presentar aïllades i no formen part de la simptomatologia d'una malaltia important
El dolor localitzat, la tos com a símptoma aïllat, l'acidesa d'estómac després d'una menjada copiosa o algunes lesions cutànies poden ser bons exemples. El refredat amb el simptoma de malestar general i congestió nasal pot ser també una situació que es preste a l'automedicació.
L'automedicació pot resultar especialment útil en situacions que ja s'han patit abans i per a les que el metge va recomanar un medicament concret. Les al·lèrgies que es repetixen estacionalment, com a certes rinitis. En tot cas l'automedicació caldrà fer-la amb medicaments que es coneguen bé, amb els que s'haja tingut experiència prèvia,

Tipus de medicaments des del punt de vista legal
Un cas especial és el de la utilització de productes no farmacèutics, fonamentalment herbes i altres preparats qualificats com naturals per al tractament d'alguns símptomes
Cal tindre en compte que tot producte que és ingerit i pasa a l'interior de l'organisme pot produir modificacions en este, que poden tindre sentit beneficiós o perjudicial. Si es tracta de substàncies desconegudes o mal estudiades els riscos que es corren són molt majors.
Els medicaments més utilitzats com a automedicació són els utilitzats en el tractament del refredat comú i del dolor, seguits dels usats per a molèsties de l'aparell digestiu, però hi ha altres grups amb què es pot fer automedicació responsable si es tenen certes precaucions.
Recomanacions per a l'ús de medicaments
És imprescindible conéixer la forma de prendre un medicament i els efectes beneficiosos, i si és el cas, adversos, que cal esperar d'ell. Esta informació pot i ha de ser proporcionada pel metge, pot ser completada pel farmacèutic, i finalment pot obtindre's de la lectura del prospecte que tot medicament conté en el seu envàs.
La forma de prendre'l és el que es coneix com a pauta posológica i inclou dosi, interval entre dosi, via d'administració i duració del tractament.
La dosi és la quantitat de medicament que s'ha de prendre cada vegada, pot expressar-se en unitats de pes (mil·ligrams o grams) o de volum (mil·lilitres), o en nombre de càpsules, comprimits, gotes etc.
L'interval entre dosi és el temps que ha de transcórrer entre dos administracions successives.
La via d'administració indica el procediment per a prendre el medicament, la més utilitzada és la via oral (per la boca). Altres formes són: pell, ull, oït o nas, via inhalatoria via rectal (supositoris) o les diferents vies injectables. Una altra via és la transdèrmica en forma de pegats.
La duració del tractament és important
L'administració conjunta de diversos medicaments incrementa el risc d'aparició de reaccions adverses
s com resultat de la investigació.

Fàrmacs i medicaments
Fàrmac: Substància capaç de modificar les funcions biològiques
Medicament: Fàrmac preparat per a la seua administració als sers vius
Origen dels fàrmacs: Animal, vegetal, mineral, síntesi química o biotecnologia
Composició dels medicaments: Fàrmac o principi actiu + excipients
Els medicaments tal com els coneixem hui, presentats en envasos i fabricats de forma industrial, tenen poc més de 50 anys. Fins mitjan del segle XX, els farmacèutics preparaven els medicaments per a cada pacient.


Relació entre medicaments i estat de salut
En els últims 30 anys han aparegut nombrosos fàrmacs capaços d'alleujar o de curar malalties que abans no tenien tractament i això ha fet que la població deposite en el seu ús una esperança excessiva. Això ha fet que quasi totes les consultes mèdiques acaben amb la prescripció d'un o més medicaments.
Moltes malalties humanes poden millorar i inclús curar-se sense utilitzar medicaments, per mitjà d'hàbits de vida saludables com una alimentació sana i variada o la pràctica d'exercici físic.
La introducció de mesures higièniques o d'alimentació adequades ha contribuït a la millora de la salut de la població tant o més que els medicaments.
Els països en via de desenrotllament tenen pitjor estat de salut i consumeixen menys medicaments que els desenrotllats, però a partir d'un cert nivell de consum, que a més sol anar unit a un millor desenrotllament dels sistemes sanitaris, major consum de fàrmacs no significa major salut. Els països nòrdics consumeixen menys de la mitat de medicaments que Espanya o Itàlia i, no obstant això, no tenen pitjor nivell de salut.
A partir d'un determinat nivell de desenrotllament no hi ha relació entre consum de medicaments i salut o sensació de benestar dels ciutadans.
El cost econòmic i no econòmic dels medicaments
El consum de medicaments a Espanya és elevat tant si considerem el percentatge de població que els usa, com si ho valorem en termes econòmics. Les últimes enquestes nacionals de salut demostren que al voltant de la meitat de la població, sense diferència entre sexes, és consumidora habitual de medicaments, sent major l'ús entre les persones d'edat més avançada, una mitjana de 250 euros a l'any per persona.
Segons l'Enquesta Nacional de Salut de 2003, última publicada, un 71,3% de la població espanyola percebia el seu estat de salut com bo o molt bo i un 54,6% havia consumit algun medicament en les dos setmanes anteriors a participar en l'Enquesta.
El consum de medicaments és més freqüent en les dones, les persones de major edat, en les de menor nivell d'estudis i en les que viuen en poblacions més xicotetes.
El consum de medicaments està relacionat amb la valoració subjectiva de l'estat de salut, sent major el consum quant pitjor és l'estat se salut percebut.
Despesa pública en medicaments en 2006: 10.462 milions d'euros
La utilització correcta de medicaments es basa en un diagnòstic.Cal saber quina malaltia o quina síndrome (conjunt de signes i símptomes) patix una persona per a prendre una decisió terapèutica, que pot incloure o no l'administració de medicaments. Una vegada fet el diagnòstic i decidit que el tractament ha de fer-se amb fàrmacs, se selecciona el més adequat per a la malaltia valorant el benefici que espera obtindre d'ell (millora de salut) i els riscos que es corren (possibilitat que apareguen reaccions adverses).
Des de fa anys es ve parlant de “ús racional dels medicaments”


El cost econòmic i no econòmic dels medicaments
Definició d'ús racional de medicaments: és necessari que els malalts reben els fàrmacs indicats per a la seua situació clínica, de forma adequada a les seues necessitats individuals i al menor cost per a ells i per a la societat.
Per aconseguir este objectiu és necessària la participació de diferents estaments: polítics, indústria farmacèutica, professionals sanitaris i població general.
El problema en els països industrialitzats és com seleccionar un medicament d'entre l'àmplia oferta existent, en la resta del món, i en les zones més deprimides dels propis països desenrotllats, el problema és com obtindre el medicament precís per a tractar malalties que afecten bona part de la població.

Tipus de medicaments des del punt de vista legal
El Ministeri de Sanitat classifica els medicaments segons que necessiten o no recepta mèdica per a poder ser dispensats pel farmacèutic. Els antibiòtics serien el prototip de medicament que necessita recepta mentres que la majoria dels analgèsics poden ser dispensats sense ella.
Hi ha un grup de medicaments per al tractament de símptomes lleus, anomenats “publicitaris” que no són finançats pel sistema públic i són sempre dispensats sense recepta.
Els medicaments genèrics són els que contenen fàrmacs amb la patent caducada i que poden ser fabricats i subministrats per empreses farmacèutiques diferents de la posseïdora de la patent. Tenen exactament la mateixa composició que els patentats, als que es denomina medicament de referència encara que també es coneixen com “medicaments de marca”.
Els genèrics tenen preu inferior al dels medicaments de referència, per això el seu ús respon a criteris d'estalvi. Perquè un medicament genèric siga autoritzat pel Ministeri de Sanitat ha de demostrar que és bioequivalent amb el de referència el que significa que la seua administració produïx els mateixos nivells del medicament en la sang del pacient.
L'AUTOMEDICACIÓ
Definim l'automedicació com la presa d'un medicament a fi d'alleujar un símptoma o curar una malaltia que no ha sigut prescrit per un metge per decisió pròpia o per consell de persona no qualificada.
L'automedicació hauria de fer-se exclusivament amb medicaments que poden dispensar-se sense recepta, però és un fet que també s'utilitzen sense prescripció alguns que la requerixen. L'automedicació suposa l'acceptació d'un risc a vegades elevat que hauria de fer-se exclusivament amb medicaments que poden dispensar-se sense recepta.
Aaparéixen noves formes de venda de medicaments sense control, com la venta a través d'Internet.
Els antibiòtics només han d'utilitzar-se amb recepta mèdica, però desgraciadament açò no és així, el seu ús com a automedicació és freqüent i ha donat lloc a l'aparició de microorganismes resistents que compliquen el tractament d'algunes infeccions.
el mal ús d'antibiòtics, ha conduït a una situació paradoxal en què substàncies amb un gran potencial per a resoldre problemes de salut han generat altres, inclús més greus que els que podien resoldre. L'aparició de resistències als antibiòtics, conseqüència de decisions individuals té conseqüències per a la comunitat.
L'AUTOMEDICACIÓ
Conseqüències del mal uso d'antibiòtics ? RESISTÈNCIES
Les infeccions per gèrmens resistents no responen al tractament
Es prolonga la duració del procés infecciós
Es prolonga el període en què es pot contagiar
Augmenta el nombre de complicacions i morts
Augmenten les hospitalitzacions o es prolonguen
Incrementen el gasto sanitari
Fan necessari el desenrotllament de nous farmacs
L'AUTOMEDICACIÓ
L'automedicació pot emplear-se en els anomenats símptomes menors. Es tracta de molèsties freqüents, que se solen presentar aïllades i no formen part de la simptomatologia d'una malaltia important
El dolor localitzat, la tos com a símptoma aïllat, l'acidesa d'estómac després d'una menjada copiosa o algunes lesions cutànies poden ser bons exemples. El refredat amb el simptoma de malestar general i congestió nasal pot ser també una situació que es preste a l'automedicació.
L'automedicació pot resultar especialment útil en situacions que ja s'han patit abans i per a les que el metge va recomanar un medicament concret. Les al·lèrgies que es repetixen estacionalment, com a certes rinitis. En tot cas l'automedicació caldrà fer-la amb medicaments que es coneguen bé, amb els que s'haja tingut experiència prèvia,

Tipus de medicaments des del punt de vista legal
Un cas especial és el de la utilització de productes no farmacèutics, fonamentalment herbes i altres preparats qualificats com naturals per al tractament d'alguns símptomes
Cal tindre en compte que tot producte que és ingerit i pasa a l'interior de l'organisme pot produir modificacions en este, que poden tindre sentit beneficiós o perjudicial. Si es tracta de substàncies desconegudes o mal estudiades els riscos que es corren són molt majors.
Els medicaments més utilitzats com a automedicació són els utilitzats en el tractament del refredat comú i del dolor, seguits dels usats per a molèsties de l'aparell digestiu, però hi ha altres grups amb què es pot fer automedicació responsable si es tenen certes precaucions.
Recomanacions per a l'ús de medicaments
És imprescindible conéixer la forma de prendre un medicament i els efectes beneficiosos, i si és el cas, adversos, que cal esperar d'ell. Esta informació pot i ha de ser proporcionada pel metge, pot ser completada pel farmacèutic, i finalment pot obtindre's de la lectura del prospecte que tot medicament conté en el seu envàs.
La forma de prendre'l és el que es coneix com a pauta posológica i inclou dosi, interval entre dosi, via d'administració i duració del tractament.
La dosi és la quantitat de medicament que s'ha de prendre cada vegada, pot expressar-se en unitats de pes (mil·ligrams o grams) o de volum (mil·lilitres), o en nombre de càpsules, comprimits, gotes etc.
L'interval entre dosi és el temps que ha de transcórrer entre dos administracions successives.
La via d'administració indica el procediment per a prendre el medicament, la més utilitzada és la via oral (per la boca). Altres formes són: pell, ull, oït o nas, via inhalatoria via rectal (supositoris) o les diferents vies injectables. Una altra via és la transdèrmica en forma de pegats.
La duració del tractament és important
L'administració conjunta de diversos medicaments incrementa el risc d'aparició de reaccions adverses