viure més i millor-3

MALALTIES NO TRANSMISSIBLES
Són les produïdes per agents diferents dels sers vius. Lles més importants són les cardiovasculars, el càncer i les reumàtiques.
Entre les malalties no transmissibles es troben les genètiques, Algunes, incloent molts càncers, estan causades per una mutació en un gen o grup de gens que pot ocórrer per atzar o ser produïda per exposició ambiental a tòxics com els continguts en el fum dels cigarrets.
Alguns trastorns genètics són hereditaris i el gen alterat es transmet de pares a fills. La transmissió del gen no significa necessàriament que es contraga la malaltia. Hi ha persones que són “portadores” del gen i poden transmetre la malaltia però no la patixen.
Altres trastorns genètics no tenen a veure amb l'herència com és el cas de la síndrome de Down en el que per causes desconegudes les persones que lo padecen tenen tres cromosomes 21 en compte dels dos habituals.
MALALTIES CARDIOVASCULARS
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a Espanya. La major part d'elles es deu a l'existència prèvia de factors de risc com el tabac, la hipertensió o els nivells elevats de colesterol.
Les principals malalties cardiovasculars són: la malaltia isquémica coronària (angina de pit i infart de miocardi), la malaltia cerebrovascular (hemorràgia o infart cerebral que produïxen ictus) i la malaltia vascular perifèrica (falta de reg sanguini en les extremitats).
La causa comuna de totes estes malalties és l'arterioesclerosi que es caracteritza per engrossiment i pèrdua d'elasticitat de la paret dels vasos sanguinis.
Un component important de l'arterioesclerosi és el depòsit de colesterol en la paret, que junt amb calci i altres components donen lloc a les plaques d'ateroma. A més es produïx un procés inflamatori que provoca la ruptura de les plaques, que dificulta la circulació i afavorix la formació de trombos (coàguls en l'interior de les artèries).
En tot este procés juga un paper fonamental el mal funcionament de la capa més interna de la paret vascular, l'endoteli, que afectat pel procés inflamatòri deixa de produir substàncies vasodilatadores com l'òxid nítric i les prostaciclinas que en condicions normals són les responsables de l'adequat funcionament dels vasos sanguinis.
MALALTIES CARDIOVASCULARS
Concepte de Factor de risc
Un factor de risc és una circumstància que augmenta les probabilitats que una persona contraga una malaltia.
Tindre un factor de risc, inclús molts, no significa que es vaja a patir la malaltia. Moltes persones amb un o més factors de risc mai la desenrotllen mentres que altres sense factors de risc sí la pateixen.
Perquè una circumstància siga un factor de risc ha d'existir relació de causalitat entre la circumstància i la malaltia.
Aquesta relació pot ser molt problemàtica a molts nivells (tabac, raigs X, radiacions etc.)‏
MALALTIES CARDIOVASCULARS
L'estudi dels factors de risc en la malaltia cardiovascular més important és el de Framigham, que des de 1946 registra l'estat de salut de més de 5000 persones que viuen en esta ciutat dels Estats Units.
Es va iniciar en Framingham (Massachusetts) en 1949. Es va crear un registre de les malalties i l'estat de salut de 5209 persones de 30 a 59 anys d'una població total de 28000 habitants. S'han anat fent avaluacions periòdiques i en l'actualitat es seguix també els fills dels participants inicials.Un llibre va arreplegar els resultats dels primers 24 anys en 1980. Actualment hi ha més de 2000 publicacions sobre l'estudi.
Va demostrar que les malalties coronàries són més freqüents segons avança l'edat, però que per a la mateixa edat són més freqüent en fumadors, hipertensos, diabètics i hiperlipémics. També que l'arterioesclerosi no és una conseqüència de l'edat sinó una alteració previsible.
Va evidenciar que els factors de risc tienden a agrupar-se i que el risc quan coincidixen més de dos tendeix a multiplicar-se, no a sumar-se.
Hi ha moltes circumstàncies a què s'intenta atribuir el caràcter de factor de risc però és imprescindible que es puga probar una relació de causalitat entre elles i la malaltia que poden produir. P.ex. la hipertensió arterial és un factor de risc per a la malaltia cerebrovascular perquè s'ha pogut demostrar que la disminució de les xifres de tensió ha fet disminuir la incidència dels ictus
MALALTIES CARDIOVASCULARS
MALALTIES CARDIOVASCULARS
Tots els països desenrotllats han posat en marxa programes per a la disminució del risc cardiovascular.
Tenim prevenció secundària quan el que es busca és evitar les recaigudes en persones que ja han tingut un episodi de malaltia.
L'altra possibilitat és la prevenció primària en què es perseguix evitar el primer episodi de malaltia en persones amb factors de risc.
S'empra la prevenció poblacional, orientada a disminuir els factors de risc en el conjunt de la població, per mitjà de campanyes d'informació i sensibilització sobre el significat dels factors de risc i la promoció d'hàbits saludables.
CÀNCER
El càncer esta constituït per un grup de malalties de freqüència baixa, però molt letals. Se solen classificar segons l'òrgan afectat, però es diferencien dos grans grups: els d'órganos sòlids i els de la sang.
Des del punt de vista biològic el càncer consistix en un creixement desordenat de les cèl·lules d'algun órgan. En condicions normals les cèl·lules estan programades per a morir després d'un determinat període de temps. Quan els mecanismes que regulen este procés anomenat apoptosis fallen es produïx un increment del nombre de cèl·lules que formen una massa a la què anomenem tumor.
Les cèl·lules neoplásicas o canceroses poden disseminar-se des de l'òrgan on es formen a altres de l'organisme, donant lloc a la metàstasi, l'aparició de la qual empitjora el pronòstic de la malaltia.
El tractament pot incloure cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia que la major part de les vegades es combinen.
L'estadística que millor valora la magnitud del càncer és la incidència (nombre de casos nous, generalment expressada com a taxa per 100.000 persones-any) i el nombre de morts expressat de la mateixa manera.
Es valora també la supervivència, que és la proporció de pacients amb un determinat tipus de càncer que sobreviuen durant un període de temps després del diagnòstic (el més freqüent és a u, tres i cinc anys).
CÀNCER
En hòmens els més freqüents són: pulmó, còlon i recte, pròstata i bufeta urinària. En les dones: mamella, còlon i recte, úter, sang i ovari.
S'observa en els últims 30 anys un descens de la mortalitat total però amb un increment de la causada pel càncer colorectal en ambdós sexes i pel de pulmó en hòmens. El tipus de càncer que més ha disminuït és el d'estómac.
També hi ha factors de risc per al càncer, el millor estudiat és el tabac per al de pulmó i bufeta de l'orina.
També la dieta s'associa a alguns càncers. Les dietes hipercalòriques amb alts continguts en proteïnes i greixos animals es relacionen amb càncer colorectal, de mamella, de pròstata i d'úter. Al contrari, la dieta mediterrània rica en fruites i verdures reduïx el risc de càncer.
L'exposició a tòxics com l'amiant també s'ha relacionat amb increment d'alguns tipus de càncer.
Algunes persones tenen un risc augmentat de patir càncer com a conseqüència d'alteracions genètiques, que es poden transmetre a altres membres de la família, encara que són poc freqüents . La predisposició genètica incrementa el risc quan es combina amb exposició a tòxics amb potencial cancerigen.
Algunes infeccions per virus poden afavorir l'aparició de càncer, és ben coneguda la relació entre el virus del papil·loma humà i el càncer de coll uterí.
PREVENCIÓ DEL CÀNCER
La prevenció del càncer es basa a evitar els factors de risc i en programes de diagnòstic precoç, quan estos són possibles.
En el cas del càncer de mama s'ha demostrat que la realització de mamografies periòdiques a partir dels 50 anys permet la detecció precoç
la realització de citologies vaginals per a la detecció del càncer de coll uterí o la determinació de l'antigen prostàtic específic (PSA) en barons de més de 50 anys són útils però tenen menys eficàcia.
Cada dia mor a Espanya un xiquet o un adolescent per càncer. L'origen de la malaltia és multifactorial: inclou factors mediambientals (físics, químics, biològics) i genètics.
Hi ha poca informació dels factors de risc concrets i els que coneixem expliquen pocs casos, per lo que resulta molt difícil la seua prevenció. Cal fer estudis en profunditat.
Atenció a temes mediambientals nous com radiacions (X), antenes mòbil, etc.
MALALTIES MÚSCUL-ESQUELÈTIQUES
Es caracteritzen per l'aparició d'alteracions en un o més dels elements que el formen: els ossos, les articulacions, els músculs, els tendons i els lligaments.
Existixen més d'un centenar de malalties reumàtiques diferents. La més freqüent és l'artrosi, en la que el cartílag articular es degenera, es convertix en una superfície irregular i perd la seua capacitat d'amortiguació. El símptoma més comú és el dolor la inflamació i la incapacitat funcional.
Les malalties de l'aparell locomotor són les malalties cròniques més freqüents, encara que en general no són greus i causen poca mortalitat, són responsables d'un elevat nombre de baixes laborals.
El dolor constituïx el símptoma més freqüent dels que patixen els humans, les enquestes poblacionals sobre l'estat de salut detecten que cerca del 50% de la població ha patit dolor en les setmanes immediatament anteriors a la seua realització. Les causes més freqüents de dolor són la lumbàlgia (dolor en la zona lumbar), l'artrosi de genoll, de maluc o cervical. L'altra causa freqüent de dolor és la cefalea o mal de cap.